Resultats de la cerca frase exacta: 27.761

Diccionari de la llengua catalana
71. performatiu -iva
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, pel sol fet d'ésser enunciat, es realitza l'acció que expressa. L'expressió jo et prometo que vindré és un enunciat performatiu.  [...]
72. torner tornera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Artesà que afaiçona peces utilitzant un torn. Persona que fabrica torns. Persona que, en un convent, en un hospici, etc., té cura del torn.  [...]
73. contratemps
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Circumstància, generalment imprevista, que interromp una acció, que va contra allò que hom esperava, que és perjudicial. En mús., ritme en què un so entra en un temps o part feble d'un compàs.  [...]
74. sis-centè -centena
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que, en una sèrie, en té 599 davant seu, el que fa sis-cents. Que és una de les sis-centes parts en què es divideix una quantitat o un tot. Un sis-centè, 1/600. [...]
75. destil·lador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que destil·la. Persona que fabrica productes obtinguts per destil·lació. Aparell que serveix per a destil·lar. [...]
76. eixamplador -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que eixampla. Giny mecànic que, en passar-hi la peça de teixit, l'estira transversalment desarrugant-la. [...]
77. furfuraci -àcia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té l'aparença de segó, que fa escames que semblen les pellofes del segó. [...]
78. malsonant
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que sona malament, que ofèn les orelles de la persona que escolta. Una paraula malsonant. [...]
79. prenom
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Nom que, entre els romans, precedia el de família. Nom individual que precedeix el cognom. [...]
80. reconeixedor 1 -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que reconeix o examina. Que comprèn, admet, allò de què hom li fa reconvenció. Reconeixent. [...]
Pàgines  8 / 2.777 
<< Anterior  Pàgina  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  Següent >>